L'ermita de Santa Magdalena, o de Sant Marçal de Baix és una església romànica, un edifici de tres naus i tres absis. Fou erigida al pas del segle XI al XII pels monjos de Sant Marçal.

L'origen d'aquesta esglesia el dona la segona acta de consagracio de l'esglesia a Sant Marçal del Montseny, data el 5 de febrer de 1104 pel bisbe de Vic, Arnau de Malla, a instancies de Bernat Umbert, bisbe de Girona, fill de Guillem Umbert de Sesagudes i de Sicardis, senyors del Montseny i del castell de les Agudes.

Els monjos de Sant Marçal intentaren de deixar el Montseny; volien traslladar ací (i durant un temps ho feren) el seu monestir; obligats pel bisbe de Vic a retornar al Montseny, fundaren en aquesta església, de Santa Magdalena, que restà com a dependència de Sant Marçal amb el títol de sots-priorat, uns beneficis i una confraria laïcal que fou un centre viu de devoció. En el casal veí de l'església, hi habitaren també donats i ermitans.

A principis del s.XIII es va crear una cofraria en aquesta capella, de la que n'eren cofrares nobles i pagesos, clergues i laics. Un grup de fidels devots, que participaven del culte i que es feien enterrar a la capella i celebrar misses per la seva anima.

Fou sempre priorat de Sant Marçal, i am ell, unit el 1592 al col.legi benedictí de Sant Pau del Camp de Barcelona, fins que al 1835 va passar a mans particulars.

El 1642 es va adaptar la nau central com a capella dedicada a Santa Magdalena i les naus laterals, dedicades abans a Sant Marçal i a Sant Gil, es destinaren a usos agrícoles.

Del que hagués sigut un monestir sols queda l’ església de planta basilical de tres naus. Hi ha un absis i dues absidioles semicirculars. La nau central és més elevada que l’ absis. Les naus laterals no són simètriques. La façana de ponent de construcció nova té un campanar de cadireta de dos ulls.

A la part nord-oest hi ha una construcció en runes on hi vivia el prior de la confraria establerta sota la protecció del monestir de Sant Marçal (1214)

Arran de l'exclaustracio el any 1835 i de la desamortitzacio el any 1837 va esser venut per l'estat.

L'any 1980 fou restuarada per l'actual propietari amb l'intencio de retornar l'edifici a les seves proporcions y bellesa original. En aquests anys es va recuperar l'activitat de l'ermita i s'hi van celebrar nombroses celebracions, nupcies, batejos i misas.

Actualment es troba en un bon estat de conservacio, i es que recordem que ens trobem davant d'un dels millors exemplars del romanic a Catalunya.